Grafìa piemunteisa standard: invit al cunfrunt

di Enric Eandi

Adess el curetur ortogràfic piemunteis, fundà dzura un sistema ed grafìa standard, a l’é na realtà. Natüralment lon ch’a l’é ancur pi important del curetur a l’é el sistema ed grafìa standard. El curetur a l’é un strüment, essensial perché a garantiss che le régule definìe a sìo aplicà, ma lon ch’a cunta a l’é la coerensa e la lògica dle regule che del curetur a sun la base. An quaic manere la predispusissiun del curetur a l’ha obligà a definì ed regule precise, perché el compiùter a pöl fé ed tüt, a cundissiun che tüt a sìa definì an manera ciaira e inequivocàbil. A l’é aplicand custe régule che el curetur, partend da un dissiunari ed 22.000 parole,  a pöl tiré fora ed pi che 800.000 furme lessicaj diverse e cun son podej fé el cuntrol ed qualsissìa test scrit an piemunteis.

El curetur a l’é un mecanism, e cume tüti ij mecanism, a pöl dé d’arzültà divers, pi o men bun, an raport a lon che ün a-j büta drinta; dit an lengage infurmàtic, la qualità ed output a dipend prima ed tüt da la qualità ed l’input. Ant el cas del curetur ortogràfic piemunteis, l’input a l’é dait da tre element: el dissiunari, le regule gramaticaj e le regule d’ortografìa. A l’é elaburand custi tre element che el curetur a prodüv cule 800.000 parole che pöj sun ütilisà per testé le scrit.

A sun dunca quatr j’element custitütiv del curetur:

  1. el dissiunari, val a dì l’ansema dle parole che, pijà daj divers dissiunari o rabajà an testand je scrit clàssic, a sun staite bütà ant el curetur;
  2. le regule ed gramatica, ch’a sarìo, prima ed tüt, le regule dle cuniügassiun dij verb e dle declinassiun dij sustantiv;
  3. le regule d’ortografìa, val a dì la relassiun ch’a dev ess-je tra scrit e parlà;
  4. el programa, che bütand ansema tüte custe cose, a furniss j’element necessari per el cuntrol ortogràfic.

Per lon ch’as arferiss al dissiunari e a le régule ed gramàtica, le cose a sun andaite bastansa sölie: el material dispunìbil, dissiunari e gramatiche, a sun tüt lon ch’a pöl serve; mentre per lon ch’a riguarda el programa, a l’é nen poc cumplicà, ma a-i é chi a-j pensa.

Ij problema pi gross a sun venü da l’aplicassiun dle regule dl’ortografìa.

Son nen perché el curetur, cume mecanism, a l’abia ed preferense per na regula pitost che per n’autra; al curetur van bin tüte le regule, a cundissiun ch’a sìo cumpatìbij cun el sistema fundamental ed generassiun dle furme lessicaj da part del curetur: la stabilità dla reis ed minca parola, a frunt dla variabilità dle furme derivà.

Le regule ed grafìa piemunteise, parej cume sun staite definije a so temp, a rispeto nen cust prinsipi, là anduva a stabilisso che el valur fonétic ed na vocal a l’é definì da n’acent pitost che esse derivà da regule ed letüra.

Da sta cita questiun d’acent a-i ven tüt el rest; o, cume sarìa mej dì, la questiun dl’acent a büta an evidensa cula ch’a l’é el prublema fundamental dla grafìa piemunteisa: dovej rapresenté la richëssa dij sun vocàlic dla lenga piemunteisa cun un nümer ed segn pi limità cum a sun  cuj dl’alfabet italian.

Per serché ed süperé cust problema, an definiend el sistema ed grafìa standard i l’huma pijà na carzà definìa da dui criteri:

  • eliminé la notassiun gràfica dl’acent fònic, lassand a regule ed letüra la determinassiun del valur fonétic ed minca segn vocàlic;
  • definì na notassiun specifica per minca valur fonétic ed vocal, an sìlaba tònica.

A custi criteri ogetiv, as é giuntasne un autr, per tene cun dla forta suvrapusissiun tra lenga piemunteisa e lenga italiana: evité, per tüt lon ch’a l’é possìbil, che l’istess segn l’abia un valur fonétic divers tra piemunteis e italian (istess segn, istess sun; segn divers, sun divers).

Tüt son l’é stait fait avend cum arferiment, n’esigensa ed rassiunalisassiun e ed semplificassiun, cun dui büt prinsipaj:

  • Svilüpé el model per la gestiun infurmatisà del sistema linguìstic piemunteis, cundissiun essensial per la realisassiun del curetur ortogràfic.
  • Definì na proposta orgànica e cumpleta per un sistema ortogràfic coerent e funsiunal al büt ed na grafìa pi sempia e dunca pi fàcil da lese e da scrive.

El model infurmàtic a l’é adess un ütiss culaudà, essensial per dé stabilità a qualsissìa sistema ed grafìa e cum tal a pöl esse dovrà a pro dla lenga piemunteisa. El sistema ortogràfic standard a völ esse na proposta, orgànica fin ch’as völ, ma ch’a pöl sempre esse integrà e mijurà, per rendlo sempre pi adat e funsiunal per cul ch’a l’é el so büt: rende el piemunteis bun da scrive e bel da lese. Ant el sistema ed grafìa standard belessì smunü, a-i sun vaire argument ch’a ciamo d’esse ancur pi afinà; ma ed tüt as pöl rasunesse.

Minca ün ch’a l’ha a cör l’avnì del piemunteis, e dunca dij piemunteis, an farà piasì se, dovrand el curetur, a vorerà fene part dle sue cunsiderassiun e dij so sügeriment.

Per osservassiun e sügeriment relativ al curetur ortogràfic piemunteis e al sistema d’ortografìa standard, scrive a: info@fondazioneenricoeandi.it

© 2016 Fondazione Enrico Eandi
Via G. B. Bricherasio, 8 | 10128 - Torino
P.IVA 10168490018
www.fondazioneenricoeandi.it