La steila del Piemunt
di Angelo Brofferio
Dal prim di ch’i hö fait la sapa
Ed canté d’arie an stil munfrin,
Per gnün Prinsi, per gnün Papa,
J’hö mai fait el büratin
Sensa mai perde l’aptit,
Per esse pòver, per esse cit,
Suspirand, j’aussava el frunt,
Vers la steila del Piemunt!
E i sperava… ma da Viena,
Ecco un ordin barbaresc;
Ma da Ruma, sü la sena,
Ecco un sant al bütir fresc,
Cosa mai, cosa speté
Cun ed frà scauss e da scaussé,
Ed cavajer, ed barun e ed cunt,
Da la steila del Piemunt?
Ogni volta ch’a spuntava
Sensa nìvule un poc ed sul,
Dal fund dl’anima i sclamava,
Là, cust di a l’é propi cul.
Vaire sögn, vaire ilüsiun,
vaire ingann! vaire magun!
A galopa a so tramunt,
Povra steila del Piemunt!
Alto là!… Cos é-lo staje?…
Sü la facia a le sbiri Alman,
Tira, tira, daje daje,
Ecco un re ch’a fa el sovran.
E dla goj e del piasì
Im arvisculo dcò mi,
E j’aceto sossì a cunt
Da la steila del Piemunt!
Se aj Ingleis la Providensa
Cun ed tartìfule a mola el bast,
A pöl dcò l’indipendensa
Vnì per nuj dal nebiöl d’Ast.
Gnün a les ant el destin:
E chi sa che sel Tesin
Aj farfloc i ciamo ij cunt
Sut la steila del Piemunt!
Italian, da Reggio a Süsa,
E da l’Adige al Muncenis,
Vëde forse un ciair ch’a lüsa
Per cust pòver nost pais?…
E da già che un cit lümin
A parëss dal Valentin,
Salütuma a l’orisunt
Custa steila del Piemunt
L’é tant temp che l’aquila almana
A ne sgarela el cör e el pré,
Che dl’Italia la campana
A pöl nen tardé a suné,
Dla sventüra i suma fiöj!
Ma chi sa ch’i pösso ancöj
Vendiché j’antic afrunt
Sut la steila del Piemunt
Ruma, Nàpuli, Fiurensa,
Türin, Génua, Milan,
Parma, Rimini, Cusensa,
Bologneis e Sicilian,
Tüti, tüti, tüti ünì,
Cun la man dzura al füsil,
Italian, sü tenumse prunt
Sut la steila del Piemunt
Puoi leggere la poesia dal testo originale qui, tratta dalla quinta edizione del 1858 di Canzoni piemontesi di Angelo Brofferio.